Dv. juny 5th, 2020

CGT

ALT CAMP CONCA DE BARBERÀ SINDICAT D'ACTIVITATS DIVERSES

Moltes de les empreses han fet ERTO per blindar beneficis rècord dels darrers anys

7 min read

Público Per Àngel Ferrero

Entrevistem Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT de Catalunya, que planteja un ampli ventall de demandes, però també creu que cal “superar el model sindical basat en la delegació i en la concertació

Són molts anys d’activitat sindical, però Ermengol Gassiot (1972) es mostra especialment pessimista quan se li pregunta per l’impacte econòmic de la crisi de la Covid-19. El secretari general de la CGT Catalunya explica a Públic les vulneracions que algunes empreses han comès els darrers dies i valora “negativament” la bateria de mesures del Govern espanyol, algunes de les quals, lamenta, han deixat “sense efecte molts processos de denúncia sindical”, i a les que encara caldria afegir les relacionades amb els drets civils. Gassiot espera que el sindicalisme sàpiga “estar a l’alçada i plantar-hi casta”. De moment, la CGT Catalunya es troba immersa en “una tasca continua de denúncia”, assegura. Respon per escrit un qüestionari d’aquest diari.

Altres sindicats ofereixen dades molt alarmants de la situació laboral a Catalunya. La CGT, a més, assenyala la responsabilitat d’aquests mateixos sindicats.

En total a Catalunya hi ha hagut uns 90.000 expedients de regulació temporal d’ocupació o ERTO i que han enviat a l’atur temporalment més de 650.000 treballadors i treballadores. És a dir, han afectat més del 21% de la població assalariada. D’aquests ERTO, el 96% van ser per força major a l’empara del Reial Decret 08/2020 que el Govern espanyol va treure a l’inici de l’Estat d’Alarma, recollint un pacte previ de CCOO i UGT amb les patronals CEOE i PYME. Han sigut uns ERTO on els sindicats no hem pogut intervenir i que l’administració, per silenci administratiu, ha anat confirmant pràcticament al 100%. A nosaltres ni tan sols ens han respost les al·legacions que en molts casos hem presentat perquè consideràvem que no concorrien les causes per a considerar la força major.

A banda, segons el mateix Ministeri de Treball a Catalunya s’han destruït més de 134.000 llocs de treball. És a dir, que de la població assalariada el dia 10 de març, un mes més tard més d’una quarta part ha deixat de cobrar el seu salari i ara depèn del subsidi d’atur. Caldrà veure quants dels llocs de treball es recuperen i fins a quin punt alguns ERTO no es tornen en indefinits. En definitiva, els treballadors estem pagant de forma molt clara l’actual situació: perdem la feina, perdem ingressos i són els nostres impostos qui paguen els subsidis, les exoneracions de cotitzacions empresarials i els avals dels crèdits a les empreses.

Destacaríeu algun cas de tots els que la CGT de Catalunya ha anat rebent aquests dies?

És una pregunta difícil, perquè n’hi ha molts. La situació al món del treball és ara mateix molt dura. Possiblement la pitjor des de fa moltes dècades. De casos aberrants en podem esmentar molts. Un és el de l’empresa d’ambulàncies Falck, que els primers dies de l’estat d’alarma va argumentar la suspensió dels serveis secundaris, és a dir, dels transports a rehabilitació o a d’altres tractaments, per intentar fer un ERTO de 400 dels seus 700 treballadors i treballadores. Mentre, la mateixa empresa no facilitava EPI [equips de protecció individual] als seus treballadors que, a banda de ser un factor de contagi cap a terceres persones (molts usuaris podien pertànyer a grups de risc) també podien emmalaltir i disminuir la capacitat operativa de les ambulàncies. Altres empreses, com Transport Sanitari de Catalunya van intentar el mateix. En plena expansió de la pandèmia, empreses privades que gestionen part de la sanitat pensaven més en mantenir els beneficis que no pas en el servei públic que podien prestar. A més, el decret 7/2020 de la Generalitat els garantia la facturació pels serveis no prestats. Al final els vam aturar mitjançant la denúncia sindical.

Què en penseu, de les mesures que ha adoptat el Govern espanyol?

Les valorem negativament. En l’àmbit laboral, els treballadors assumim el cost principal de les mesures de confinament. Centenars de milers a tot l’estat hem perdut la feina. Milions hem anat de forma temporal a l’atur. Els subsidis que cobrarem no provenen dels beneficis generats els últims anys pel nostre treball, sinó dels nostres propis impostos. Moltes de les empreses han fet ERTO per blindar, precisament, beneficis rècord dels darrers anys.

El Govern també ha introduït altres mesures d’excepció en l’àmbit laboral. El permís retribuït recuperable del RDL 11/2020 suposa imposar una flexibilitat a la jornada laboral de la resta de l’any, institucionalitzant les bosses d’hores. Suposem que les hores recuperables siguin 64, com va dir Pedro Sánchez. Això implica treballar cada dissabte durant vuit setmanes, o treballar una hora més cada dia durant pràcticament tres mesos. A més, si l’empresari no aconsegueix imposar les seves condicions negociacions exprés de set dies, acaba tenint la darrera paraula. Seguim pagant nosaltres l’aturada. Hi ha altres mesures que han passat desapercebudes però són també molt greus. S’han anat dictant criteris operatius als inspectors de treball que limiten molt l’aplicació de mesures de prevenció en molts llocs de treball. De fet, han considerat que la Covid-19 no pot tractar-se com una amenaça a la salut laboral en la majoria de casos, deixant sense efecte molts processos de denúncia sindical.

I tot això sense parlar de les mesures de control social, des de la carta blanca a la policia per sancionar a qui suposadament trenca el confinament (mai són empresaris que obliguen a anar a treballar) fins a la geolocalització a través del mòbil. Caldrà defensar també els drets civils quan tot això acabi.

Es parla ja de recessió global i ho fan fins i tot els principals organismes internacionals, com el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional (FMI). Aquí a Catalunya amb quina mena d’escenaris immediats compteu?

Els escenaris no són gens optimistes. Moltes grans empreses han iniciat mesures que ja feia temps estaven estudiant o, fins i tot, ja havien anunciat, com és el cas de la Nissan. És molt possible que aprofitin l’impacte de la situació en l’opinió pública per introduir canvis que en altres moments generarien una forta oposició. Ho tindran tot a favor: una població amb molta por, que prioritza la sensació de seguretat per sobre de tot, la sensació que res tornarà a ser igual, etcétera. En aquest context, caldrà veure quan dels llocs de treball suspesos es recuperen i com.

Possiblement també assistirem a una forta concentració de la propietat empresarial, amb la desaparició de petites empreses i petits negocis en favor de grans corporacions. Era un procés que ja estàvem patint i que segurament s’acceleri. En un escenari com aquest, les empreses de multiserveis, molt sovint multinacionals, i l’economia de plataforma tindran molt camp per córrer. En tots dos casos, la víctima en serem també les treballadores i treballadors, molt més precaritzats. Possiblement els governs, ansiosos de generar activitat econòmica que contraresti l’immens forat a les arques públiques, deixaran fer o promouran aquesta sortida. Espero que el sindicalisme sapiguem estar a l’alçada i plantar-hi cara.

Finalment a ningú se’ns escapa que els pagaments de subsidis, les exoneracions a les empreses i els avals de crèdits de milers de milions d’euros pressionaran de nou la despesa pública. No tinc clar quin marge hi ha per noves retallades. Una possibilitat és un progressiu descens dels salaris reals dels treballadors públics sota diferents formes. Una altra és una nova onada de privatitzacions.

Com us esteu organitzant des de la CGT Catalunya?

De moment estem anant per parts. Primer hem intentat recollir i fer circular informació entre les nostres seccions sindicals, afiliats i afiliades i als centres de treball. Segon, estem fent una tasca continua de denúncia de vulneracions de drets, amb la poca acció sindical ara mateix permesa que és via inspecció de treball i altres estaments administratius. No obstant, estem veient que aquests estaments sistemàticament no responen, fet que en realitat neutralitza tota acció sindical als centres de treball. Això dona pas a una tercera fase. Ara mateix estem reflexionant com introduir formes inèdites d’acció sindical per revertir aquesta situació imposada que és, en realitat, la negació de qualsevol mitjà de fer sindicalisme: no podem reunir-nos, fer assemblees, prendre els carrers, fer vagues ni interposar denúncies a l’administració. I finalment caldrà actualitzar, per quan sortim de la situació actual, unes reivindicacions que arrosseguem de fa temps i que segurament ara encara tenen més sentit: recuperar uns serveis públics privatitzats, derogar les reformes laborals i, en definitiva, superar el model sindical basat en la delegació i en la concertació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *